Bon dia!!
Demà celebrem el dia de Sant Jordi. Us deixo la llegenda.
Fa molt i molt de temps, el poble
de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar,
volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves
alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels
ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més
profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en
donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El
problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser
devorada pel drac.
I així fou com després d'una
llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la
persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser
que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir
satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la
sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era
molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans
robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei,
afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si
li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella
sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava
desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre
la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant
armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà
i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí!
noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li
contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc
aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per
protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això,
que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig
del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li
va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la
terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un
roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del
que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
Buenos dias!!
Mañana celebramos el dia de San Jorge. Os dejo la leyenda.
Se dice que hace mucho tiempo la ciudad de Montblanc vivía
angustiada por la presencia de un feroz dragón. Un dragón que volaba, escupía
fuego y de tan terrible aliento que algunos morían al olerlo.
Ese dragón era la pesadilla de los ganaderos, pues se comía todo
el ganado que encontraba. Se comió todos los conejos de desayuno. Al mediodía
acabó con todos los cerdos. De merienda le vino bien comerse a todas las
ovejas. Y la cena fueron todas las vacas.
Cuando ya no quedaba nada que darle de comer al dragón, este les
exigió que cada semana se le entregase un chico o una chica de la ciudad para
comer, de lo contrario, acabaría con la ciudad.
Los habitantes de la ciudad estaban aterrados. Decidieron que se
elegiría por sorteo entre todos jóvenes de la ciudad quién sería el
desafortunado que debía servir de alimento a tan despiadado dragón.
La primera afortunada fue, ni más ni menos, que la hija del Rey.
La joven princesa se puso a llorar desconsolada. También su padre lo hizo, que
aún siendo el Rey y poder cambiar las leyes a su antojo, pensó ... ¿quién iba a
ofrecer a sus hijos para calmar el dragón si el propio Rey rehuía de ello?
Así que cuando la princesa salió al encuentro del dragón, el Rey
y todos los ciudadanos rezaron para que ocurriera un milagro, que el dragón
desapareciese, la joven princesa pudiera volver a casa y todo hubiese sido una
horrible pesadilla.
La princesa caminó hasta la cueva del dragón. No tenía pérdida,
sólo tenía que seguir el hedor que dejaba el dragón tras de si. Oyó que el
dragón salía de la cueva. Feroz la enseñó los dientes mientras se reía
"¡Que gran festín!" dijo.
Pero de repente se oyó un caballo que iba al galope. Y un grito
de guerrero "¡Enfréntate antes a mi, dragón!". Y valiente apareció un
caballero montado sobre un blanco corcel.
El dragón se abalanzó sobre él y empezó una lucha terrible hasta
que finalmente el caballero consiguió con su lanza travesar el corazón del
dragón, que cayó fulminado al suelo.
De la sangre que salía de la herida del dragón, nació un rosal,
con rosas rojas. El caballero cortó una y se la regaló a la princesa, para
presentarse y llevarla de vuelta al castillo.
